DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENGUIXAR v. tr.
Cobrir de guix; posar guix; cast. enyesar. Per enguixar la dita spera, doc. a. 1362 (Rubió Docs. cult. ii, 140). Tres lances largues de seguir e per enguixar e acabar aquelles per obs dels estendarts del dit senyor rey, doc. a. 1414 (Arx. Gral. R. Val.). Sian tenguts de pintar lo dit retaule..., item són tenguts de ben enguixar canamassar e acabar en totes colors fines, doc. a. 1468 (Boll. Lul. xi, 253). En el saló de billar... un dels jugadors... tot enguixant el tac o sospenent la tirada, Pons Com an., 29. Especialment: a) Revestir de guix un braç o cama trencat o desllorigat, per immobilitzar-lo durant cert temps i fer que les articulacions tornin al seu lloc.—b) Posar guix al vi. Boure ne despendre vi enguixat, doc. segle XV (Balari Dicc.).
    Fon.: əŋgiʃá (or., bal.); aŋgiʃá (occ.); aŋgiʃáɾ (val.).
    Etim.: derivat de guix.