ENIGMA m. Dita obscura i que no es comprèn; cosa difícil d'explicar o comprendre; cast. enigma. Volia desxifrar l'enigma, aclarir sos dubtes, Pons Com an. 89. Fon.: əníŋmə (Barc.); enígma (Val.); ənímmə (Palma). Etim.: pres del gr. αἴνιγμα, ‘paraula ambigua’.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.