DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENLAIRAR v. tr.
Aixecar, elevar (en sentit material i moral); cast. alzar, elevar. Al cel s'enlaira el regalat perfum, Canigó xi. Esplaiaven llurs ulls enlairant-los fins a l'envidrada lluerna central, Pons Com an., 40. I li sembla que s'enlaira | a mig aire del cel blau, Maragall Enllà 41.
    Fon.: ənləјɾá (or.); anlaјɾá (occ.).
    Etim.: derivat de enlaire.