Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. enllacar
veure  2. enllacar
veure  enllaçar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENLLACAR v. tr.
Embetumar amb llaca; cast. zulacar.

2. ENLLACAR v. refl.
|| 1. Cobrir-se de llac una cosa, especialment una terra de la vora d'un riu (Camp de Tarr., Tortosa).
|| 2. Enllotar-se, embrutar-se de matèria pastosa. «Els motllos de paper verjurat s'enllaquen amb la pasta» (Capellades, ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. Entelar-se, perdre el brill i transparència (Lluçanès); cast. empañarse. «El mirall està enllacat».
    Fon.:
əɲʎəká (or.); aɲʎaká (occ.).
    Etim.:
derivat de llac.

ENLLAÇAR (ant. escrit també enllassar, enlaçar). v. tr.
Lligar, unir amb un llaç; agafar amb un objecte a manera de llaç; cast. enlazar. a) En sentit material. Pensant que fuig, lo laç al coll s'enllaça, Auzias March, cxviii. Ja el petit sos bracets al coll m'enllassa, Salvà Poes. 14. Retorsudes parres qui amb les llargues sarments... enllassaven amorosament els esbelts llorers, Rosselló Many. 122.—b) En sentit figurat o immaterial. En aquelles vapors són encadenats e enlaçats los quatre elements, Llull Felix, pt. iv, c. 6. Les dones... aprés que han los miserables de marits enlassats, Corbatxo 38. Per enllassar misteriosa | vius y morts, Costa Poes. 14.
    Fon.:
əɲʎəsá (or., bal.); eɲʎasá (occ.); eɲʎasáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de llaç.