Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enllardar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENLLARDAR v. tr.
|| 1. Untar de llard; cast. lardear, enlardar. Especialment, Posar llard damunt la carn que han de coure. Un burguès... tramès un paó enlardat e cuyt al bisbe, Llull Blanq. 11. Perdius si les donats en ast sien enlardades bé, mas ans que les enlardets sien enregeades, Flos medic. 221.
|| 2. Ficar tallets de carnsalada dins la carn que s'ha de rostir; cast. mechar, emborrazar. La carn del gall d'india és delicada y molt saciable y de dura digestió, per so se fa enllardar de cansalada y de prou espècies, Agustí Secr. 159. Se fa d'un tros de carn de la cuxa, se enllarda, se posa dins una casserola, Penya Cuyna 24.
|| 3. fig. Foradar; ferir amb armes o instruments punxants; cast. mechar, acribillar. Les spines que enlardaven lo cap de Jesu Christ, Pere Pasqual Obres, i, 44. Enllardar o travessar de una espasa a algú, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. fig. Maltractar greument d'obra o de paraula; cast. pringar. «L'han enllardat a bastonades». «Aquella mala dona ens va enllardar a fàstics».
|| 5. fig. Tacar, embrutar (Vall de Ribes); cast. pringar, ensuciar. a) Malfamar, tacar el bon nom.
|| 6. fig. Penetrar la fam molt endins, esser molt viva (Ross.). «Tinc una fam que m'enllarda». La tia..., com si la fam m'enllardava, | m'ha ficat dins la potxa | sis canyus per passacamí, Saisset Pougnat 15.
|| 7. fig. Enganyar fent comprar per bona una cosa dolenta (Tortosa); cast. engatusar.
|| 8. fig. Embastar, fer precipitadament; cast. hilvanar.
|| 9. Entre paletes, posar una capa de guix o argamassa en la ratjola o maó (Barc.).
    Fon.:
əɲʎəɾðá (or., bal.); aɲʎaɾðá (occ.).
    Etim.:
derivat de llard.