DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENLLEPOLIR v. tr.: cast. engolosinar.
|| 1. Atreure amb l'al·licient de cosa dolça o agradable, sia material, sia immaterial. Un ramat de dufins va venir; ses escombraries que llença sa barca les enllepoleixen també, Ruyra Pinya, ii, 43. Y per enllepolir-la li férem un platet de compliments, Ignor. 69.
|| 2. refl. Avesar-se a una cosa pel plaer que dóna. Llagostes boscanes..., Sant Joan se n'alimentava a tot tast, i àdhuc s'hi enllepolia sucant-les amb mel, Ruyra Flames 101.
    Fon.: əɲʎəpulí (or., men., eiv.); aɲʎepolí (occ., Maestr.); eɲʎepolíɾ (val.); əɲʎəpolí (mall.).
    Var. form.: enllepornir (dialectal).
    Etim.: derivat de llépol.