DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENLLESTIR v.
|| 1. tr. Acabar de fer; deixar llest, acabat; cast. concluir, terminar, arreglar. «Ja tenim enllestida l'arreplega de les garrofes». Vostra filla, aconortau-la e meteu-la en bona sperança que vós ho enlestiríau tot aquí e aprés m'o trematríau, doc. a. 1479 (BSAL, iii, 31). Les criades tornen perque els enllesteixi una carta, Vilanova Obres, iv, 144. No'ns vàrem adonar que'ls cinc misteris ja estaven enllestits, Massó Croq. 176.
|| 2. tr. Especialment: a) Preparar, posar a punt, així com cal, sense faltar-hi res; cast. aprontar. Kalamanda, que enllestexin pastes dolces y menjar blanch, Vilanova Obres, xi, 265.—b) Netejar la casa, fer dissabte (Tortosa, Gandesa); cast. hacer limpieza.—c) refl. Desocupar, parir (Camp de Tarr.); cast. desocupar, dar a luz. «La meva nora ja està enllestida».—d) Matar (Mall.); cast. escabechar, liquidar. «Han agafat es lladres i amb quatre tirs els han enllestits».—e) Vestir així com cal, i més especialment amb vestit nou o de festa (Mall., Men.); cast. acicalar. Ets esclaus s'enllestian amb so vestit de l'amo, Ignor. 34.—f) refl. Arreglar-se, enginyar-se per a fer o aconseguir una cosa (Empordà); cast. arreglárselas. «Aquest noi se sap enllestir, farà carrera».
|| 3. intr. o refl. Obrar ràpidament; donar-se pressa; cast. abreviar, apresurarse, despachar. «Hala, enllesteix, que és tard i vol ploure!»«Nois, enllestim, si no, no arribarem d'hora». Totes se varen enllestir a fer-lo seure, Massó Croq. 47.
|| 4. intr. Acabar; cast. terminar, acabar. Es capellà los confessava de tres en tres per enllestir aviat, Roq. 15. La senyora Pepa 's despacientava perquè l'emblanquinador no enllestia may, Vilanova Obres, iv, 19. Mentrestant uns y altres enllestiren d'esmorzar, Oller Pil. Pr. 117.
    Fon.: əɲʎəstí (pir-or., or., bal.); aɲʎestí (occ.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de llest.