DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENLLETGIR v. tr.
Fer tornar lleig; cast. afear. Bella fadrina... una cosa la enlegex, que és torta, Eximplis, i, 338. La llaor y agabament en la boca de cascú lo enllegeix y'l fa vil, Faules Isòp. 83.
|| refl. Tornar lleig; cast. afearse. Oració... nedeja les coses lejes e sutzes enlegides en peccat, Llull Cont. 360, 26. Per malalties | molt afligit, | vell, enllegit | per molt greus mals, Spill 178.
    Fon.: əɲʎəʤí (or., bal.); aɲʎeʤí (occ.); aɲʎeʧíɾ (val.).
    Var. ant.: enllegeir, enllegir.
    Etim.: derivat de lleig.