DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENLLUERNAR v. tr.
I. || 1. Ofuscar la vista per excés de llum; cast. deslumbrar. O lum tan gran que torba y enluerna | los ulls tan flachs de nostra dèbil pensa, Llaors St. Cristòfol (ap. Ribelles Biblgr. 553). Y'l sol d'aquest grat la vista enlluerna, Proc. Olives 2000. Mal la llum ens enlluerni, | mal el so ens deixi atuïts, Maragall Enllà 52.
|| 2. fig. Al·lucinar amb coses aparents o falses; cast. deslumbrar. Mentiu-ne per la gola; enluernat sou; poch cervell havets, Metge Somni iii. Tenia ocasió d'enlluernar-me contant ses seues grandeses, Ignor. 56.
II. (vulgar) Il·luminar. «L'església està ben enlluernada» (Llubí).
    Fon.: əɲʎuəɾná (pir-or., or., bal.); aɲʎueɾná (occ., Maestr.); eɲʎueɾnáɾ (val.).
    Var. form.: alluernar.
    Etim.: derivat de lluerna.