DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENLLUIR v. tr.
Cobrir d'una capa de guix una paret; eixalbar; cast. enlucir. La obra se feya en la iglésia que era de enlluir y emblanquinar el cimbori, doc. a. 1611 (Monsalvatje Not. hist. xix, 132). Convé que lo sostre del colomer sia ben cubert... y ben enlluit de dintre de guix, Agustí Secr. 161.
Fon.: əɲʎuí (or.); aɲʎuí (occ.); eɲʎuíɾ (val.).
Etim.: de lluir, amb el prefix en-.