DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENORME adj.
Gran en desmesura; cast. enorme. De diuerses e enormes crims per ell comeses en son offici, doc. a. 1391 (BSAL, ix, 5). No tem de les cinc boques de l'Ebre els glops enormes, Atlàntida ii. Eren cavalls francesos enormes, Ruyra Parada 98. La distància li semblava enorme, Llor Jocs 179.
    Fon.: ənóɾmə (Barc., Palma); enóɾme (Val.).
    Intens. superl.: enormíssim.
    Var. form. ant.: inorme, innorme (Villena Vita Chr., c. 139; Eximplis, ii, 242); enorma (Alegre Transf. 142).
    Etim.: pres del llatí enōrme, mat. sign.