ENQUIBIR v. tr. Encabir (Empordà, Barc.); cast. encajonar, meter. Vinga, que l'enquibirem dins de la sombrerera, Vilanova Obres, xi, 78. Fon.: əŋkibí (or.). Etim.: de encabir, per assimilació vocàlica.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.