DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENQUIMERAR v. tr.
|| 1. Irritar, causar disgust fort (or., occ.); cast. enfadar. Per acabar-lo d'enquimerar, fins la qüestió del negoci se li posà revessa, Pons Auca 201. Ja l'atraparé sense córrer; avui no me vui enquimerar, perquè totes ses alegries me ballen dintre es cos, Ruyra Pinya, ii, 50.
|| 2. Enderiar, obstinar en una idea o desig (Barc., Mall., Men.); cast. encaprichar. Enquimerats amb una cosa, fan veure que en cerquen una altra, Camps Folkl. ii, 17. Estàs enquimerada de mos versos, Carner Ofrena 48.
    Fon.: əŋkiməɾá (or., bal.); aŋkimeɾá (occ.).
    Etim.: derivat de quimera.