DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRAMADA f.: cast. enramada.
I. Acte i efecte d'enramar. Especialment:
|| 1. Cobertís format de ramatge per a fer ombra o servir d'abric contra la pluja. «Voldria que Déu posàs | en el cel una enramada | per fer ombra a s'estimada, | que es solei no la tocàs» (cançó pop. Mall.). Se veuen casetes amb una enramada de pi, Rosselló Many. 132. A Eivissa és freqüent que les cases de pagès tinguin davant el portal una enramada de pi, de baladre, d'algues, etc. A la Ciutat de Mallorca hi havia Ses Enramades, que eren una partida d'hostals situats al començament de la carretera de Manacor i que tenien tots un cobertís de ramatge per a ombrejar els homes i bestiar que s'hi aturava. Quan en Tomeu arribà a les Enramades, eren prop de les vuyt del dematí, Penya Mos. iii, 92. a) Enramada de planter: conjunt de branques i bastons que formen una mena de paret per resguardar els planters contra el vent i el fred (St. Joan de S.).
|| 2. Conjunt de branques fullades amb què s'adorna un edifici, un vehicle, un carrer, etc., en senyal de festa. Façam-li una corona de aquests junchs de la enramada qui stan per terra, Villena Vita Chr., c. 168. Per los minyons, pólvora, enramada y fester de la festa del Corpus, doc. a. 1659 (Hist. Sóller, ii, 417). Els tres germans... no pararen de fer la palometa... fent cantalets, enramades y musiques, Rond. de R. Val. 63. a) Conjunt de branques de murta i altres herbes i flors amb què s'encatifa el sòl del carrer en celebració d'una festa. Les enramaes: catifes de murta que posen en la vespra del diumenge de la Rosa (Castelló). De ginestra els carrers estan encatifats..., és la nit més alegre de Blanes, la darrera nit de les enramades, Ruyra Pinya, i, 123.—b) Carro guarnit de verdesca, en el qual van els pagesos per cantar les albades (Tortosa).—c) Ramatge posat al portal d'una casa per obsequiar un dels seus habitadors que fa festa (Mall.), o a la finestra d'una fadrina pels seus festejadors (Val.). Doncells garbosos... a ses aymades... en la finestra | faran bonica | una enramada | de rosa fina, Badenes Cants Rib. 112.—d) Estol de màscares que surten amb rams els dies de Carnestoltes (Valls).—e) iròn. Empastifament d'oli de ginebre, almangra, fang, excrement, etc., amb què s'embruta el portal o finestra d'una noia en venjança d'un greuge fet per ella a un fadrí o a una altra persona (Ribagorça, Urgell, Segarra, Plana de Vic, Camp de Tarr.). Les nits del dissapte... algú desfogava son despit fent enramades a certes noies, però no de violes i altres flors, sinó de mangra o cosa pitjor, Serra Calend. folkl. 26.
II. Conjunt de brancam i fullatge dels arbres. El rossinyol, la merla, el passarell... entonaren himnes melodiosos dins les enramades, Penya Mos. iii, 74. Llavors s'axeca pura | la veu del rossinyol dins l'enramada, Costa Poes. 3.
    Fon.: ənrəmáðə (or., bal.); anramáða (Sopeira, Tortosa); anramáðɛ (Pla d'Urgell); anramá (val.).
    Intens.: enramadeta; enramadassa; enramadota; enramadeua.
    Etim.: derivat de enramar.