Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enramar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRAMAR v. tr.: cast. enramar.
I. || 1. Cobrir o guarnir de rames, herbes o flors, sia per adornar una cosa, sia per fer ombra o defensar contra la intempèrie. Totz los diners que costarà de clausir lo dit grau e d'enramar, doc. a. 1310 (RLR, xi, 174). Quescú sia tengut de regar e escombrar lurs entuxants, regant, aplanant e enramant aquells, doc. a. 1450 (Jocs Fl. 1895, pàg. 197). En Palerm li feren pont e aquell enramaren, doc. a. 1669 (Boll. Lul. vii, 151). Uns esbrossen lo camí, | de verdor altres l'enramen, Verdaguer Idilis.
|| 2. fig. Cobrir o guarnir de coses que semblen rams. Vostre cors que de tants béns s'enrama, Jordi St. Jordi iii. A ladres no perdonava | ni a hòmens matadors; | moltes forques enramava | de delats saltejadors, Cobles Frederic. Enramar lo camp de batalla de cossos morts, Lacavalleria Gazoph. Coca enramada: coca guarnida d'arengades, botifarra, carnsalada, patata, ceba i pebrot (Penedès). Especialment: a) Embrutar la porta o finestra d'una noia, per despit (Urgell, Segarra).
II. || 1. Cobrir de ramatge. Un vell roure que per multitut d'anys era tan enramat, Alegre Transf. 72. No veya cosa ninguna sinó montanya entorn d'ella, que era molt enramada y molt espessa, Comalada Pierres Prov. 56. Bardisses que per fer-ne bona ombra us enramàreu, Atlàntida vi.
|| 2. nàut. Arborar i muntar les quadernes d'un vaixell en construcció (Barc.).
|| 3. Enfilar per rames o brancons; aficar per entre ramatge. Enramar fesoleres (bajoqueres, etc.): fer-les enfilar pels aspres o politxons (Tortosa, Gandesa). «El gat s'havia enramat cap al cim de l'arbre» (Ulldecona, Mallorca). Perdiu enramada: perdiu que es posa a les rames dels arbres, la qual cosa diuen que és senyal de canvi de temps (Gandesa).
|| 4. refl. Anar el sol cap a la posta, semblar ja en contacte amb l'horitzó (Mallorca, Menorca, Eivissa). «Ell es sol ja s'enrama, i En Josep no és tornat». «Som partit de Son Mesquida | que es sol ja s'era enramat; | tot lo camí som botat | com un cabrit, Margalida» (cançó pop. Mall.). Es cassador, quant es sol se vol enramar, s'afica dins es carretó y a Ciutat falta gent, Roq. 30.
|| 5. Aficar en un assumpte difícil; posar en situació compromesa o perillosa d'on és difícil de sortir. Veig que us enramau e voleu passar per carrer qui no ha cap, Tirant, c. 210. «Enramar-se en una discussió, en un negoci», etc. Ell no havia afirmat res... qui s'havia enramat ab suposicions gratuites era ella, Oller Pilar Prim, 111. Un potentat sense consciència... que és qui va enramar el papà i els de Vilaniu per fer-se el carril, Oller Febre, ii, 321.
|| 6. refl. Embriagar-se (Pineda).
    Refr.

—«Als sants els enramen»: vol dir que cal fer obsequis a les persones que celebren una festa (Mall.).
    Fon.:
ənrəmá (or., bal.); anramá (occ.); enramáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de ram o rama.