Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enraonar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRAONAR v.
|| 1. tr. Discutir o examinar en conversa; cast. razonar, tratar. Axís s'ho compongué la Rossa, enrahonant-s'ho ab la Tuyas, Pons Auca 285. He fet per tu tot lo que aquest home acaba d'enrahonar y afegeix-n'hi el doble, Vilanova Obres, xi, 252.
|| 2. intr. Conversar; parlar alternativament dues o més persones entre si; cast. conversar, hablar. Es va parlar de moltes coses; es va enraonar sobres de Barcelona, Massó Croq. 178. Com dos que enraonant van de costat, Maragall Enllà 51.
|| 3. intr. o tr. Parlar (en general); cast. hablar. Teniu compte ab l'enrahonar!, Vilanova Obres, xi, 171. No enraonis, Laia, que m'amoïnes, Pons Com an., 99. Lo llenguatge ardent y lliure | que enrahona el català, Aguiló Fochs foll. 46. Enraonar pels colzes (o per les butxaques): xerrar, parlar massa. Especialment: a) Parlar incorrectament o sense solta (Mall.). Per molt que enrahon, noltros mos proposam no tornar-li resposta, Ignor. 24.—b) Festejar, tenir relacions de nuvi (Olot, Empordà, Pineda). «En Pere i la Carmeta, oi en fa de temps que enraonen!»
    Refr.
—a) «Qui molt enraona, alguna se n'embrolla» (Penedès).—b) «El qui té més que callar, sempre és qui més enraona» (Manresa).—c) «Qui molt enraona, poc entona» (Empordà).—d) «Enraonant s'entenen» (Barc.).
    Fon.:
ənrəuná (or.); anraoná (occ.); ənrəoná (mall.); ənɾəɣuná (Angustrina, Ripoll, Pobla de L., Bagà); anraɣoná (Pont de S., Bellpuig).
    Sinòn.:
parlar, conversar, xerrar, rallar.
    Etim.:
de raonar, amb el prefix en-.