Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. enredar
veure  2. enredar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENREDAR v. tr.
|| 1. Embolicar amb un ret; agafar amb una xarxa; cast. enredar. Enredrats en cordes i eixàrcies... es veien podrides despulles umanes, Morales Id. 91.
|| 2. Envoltar impedint la fuita; cast. rodear. Tots tres enredan, | com a bons aplegadors, | l'escabotell mitx selvatge | d'ovelles y de moltons, Costa Agre terra, 109.
|| 3. Embullar; embolicar desordenadament; cast. enredar. Y son cabell negríssim allí en les flors s'enreda, en dos trenes partit, Llorente Versos, i, 58. El goç li va compareixe adalerat, festós, a enredar-se-li entre les cames, Massó Croq. 79. a) fig., en sentit immaterial. Ab tal exit maligne d'enganys novells, astut n'Amet enreda lo cor senzill d'aquells honrats, Costa Agre terra 36. «Ens hem enredat en negocis perillosos». «No t'enredis amb dones, que en sortiràs malament».
|| 4. Destorbar, impedir l'acció; fer nosa; cast. enredar. «No m'enredis, que tinc molt que fer». Un duendo que enredava en el sedàs y de consegüent llansava a perdre molta farina, Martínez Folkl. i, 47. Una noia que ballava esbojerrada..., el que tenia a la dreta, amb el peu, li enredava les cames, Massó Croq. 62.
|| 5. refl. Destorbar-se, trigar; obrar amb lentitud; cast. retrasarse. «Com així t'has enredat tant per venir?» (Mall.).
    Fon.:
ənrəðá (or., bal.); anreðá (occ.); enɾeðáɾ, enreðɾáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de ret, o més aviat pres del cast. enredar.

2. ENREDAR v. tr.
Posar rígid de fred (Mall.); cast. aterir. Usat principalment com a refl.: Posar-se rígid de fred; cast. aterirse. «O vileta d'Ariany, | que teniu de poques manyes! | Teniu l'església de canyes | i es sants s'hi enredaran» (cançó pop. Mall.).
    Etim.:
V. enredrar.