DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENREDRAR (enrederar i ant. enradrar). v. tr.
Posar rígid pel fred, per malaltia, etc.; cast. atiesar. Dona-li tan gran dolor que li fa estar lo coll test y enredrat de manera que no pot moure lo cap, Dieç Menesc. i, 7 vo. La vista de tants mals la tragué de son seny y tota enradrada negun ayre movia sos delicats cabells, Alegre Transf. 51. Lo amidó enradra la tela, Lacavalleria Gazoph. Lo cos de un home mort se enradra encontinent, ibid. Tots los nirvis se li enradran quant ell cau en apoplexia, ibid.
    Fon.: ənrəðɾá (Barc.); ənrəðəɾá (ibid.).
    Var. form. i sinòn.: enredar, enrederir.
    Etim.: probablement del llatí *inrĭgĭdare, mat. sign.

2. ENREDRAR v.:
V. enredar art. 1.