Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enrenou
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRENOU
|| 1. adv. En desorde. Es lo cert que a derrera de la festa anava enrenou tot el barri, Pons Auca 88.
|| 2. m. Soroll desordenat i excessiu. La cridòria d'aquella casa ab l'enrenou dels invasors y'ls planys y crits de la família, Oller Rur. Urb. 170. Fregadiç de peus i enrenou de cadires, Pous Empord. 185.
|| 3. m. Desorde sorollós; alçurament, sublevació; desgavell. Y ab l'enrenou que hi havia per tot, no tindria pas gayre ganes la criada d'anar-lo a veure, Víct. Cat., Cayres 109. A l'enrenou: en desorde. En Brianet... traginà aygua y calç, escampà a l'enrenou totes les eynes per terra, Víct. Cat., Cayres 99.
|| 4. Conjunt d'atuells (Hospitalet). «Va plegar l'enrenou de pagès i se'n va anar a viure a Barcelona» (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
ənrənɔ́w (or.).
    Etim.:
de la locució adverbial en renou, ‘en soroll’.