DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRIQUIR (ant. enrequir). v. tr.
Fer ric; cast. enriquecer. Vos amagrís lo vostre cors preciós per tal que nosaltres ne fóssem enrequits en la vostra glòria perdurable, Llull Cont. 119, 15. Per tal que enriquís son nebot, Llull Blanq. 69. Les dones consulten los nigromàntichs..., los quals enriqueixen dels béns de lurs marits, Metge Somni iii. Al fill que és pobre | prest enriquex, Spill 12061. Volen enrequir als altres, y pera si mateixos no saben guanyar de menjar, Faules Isòp. 75. Es tresors del diable no enriquexen a ningú, Aguiló Poes. 36.
|| refl. Tornar ric; fer-se ric; cast. enriquecerse. S'enriquiren de les despulles dels corsaris, Reis Bret. 225. Perque ells se enriquissen, Genebreda Cons. 37. Ell no se'n fos enriquit ne millorat, Cost. Tort. II, xv, 3. Es malehit desitx d'enriquir-se e n poch temps, Roq. 18.
    Fon.: ənrikí (or., bal.); anrikí (occ., Maestr.); enrikíɾ (val.).
    Var. form.: enriqueir.
    Etim.: derivat de ric.