Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enrobustir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENROBUSTIR v. tr.
Donar robustesa; fer més robust; cast. robustecer.
|| refl. Adquirir robustesa; tornar robust; cast. robustecerse. L'amistat s'enrobustí, Galmés Flor 173. Aquest noy no creix. Envia a buscar al metge y pregunta-li què se li ha de donar perque s'enrobusteixi, Dolors Monserdà (Catalana, i, 53).
    Fon.:
ənruβustí (Barc.); enroβustíɾ (Val.); ənroβustí (Palma).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de robust.