DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRONDAR v. tr.
Enrevoltar, circuir (Gir., Empordà); cast. rodear. Dos dies que els enronda el cel y el mar, Guimerà Poes. 270. La llocada de fills que l'enrondava, Pous Empord. 10. Sentí que per darrera uns braços li enrondaven estretament el cos, Víct. Cat., Ombr. 79.
    Fon.: ənrundá (or.).