DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENROSCAR v. tr.
|| 1. Encaragolar. El gató de negre pèl, enroscat entorn de l'espatlla de la Mercè, Pons Com an., 93. Especialment: a) Encaragolar un maç de cotó donant-li voltes amb una mà en un sentit i amb l'altra en el contrari per evitar que s'enredi.
|| 2. fig. (modernament) Obligar a prendre, per força o amb engany, una cosa poc grata. «He comprat una bicicleta, i m'han enroscat una màquina vella que no és bona per res».
    Fon.: ənrusḳá (Barc.); enroskáɾ (Val.); ənrosсá (Palma).
    Etim.: pres del cast. enroscar, mat. sign.