DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENROTLLAR (mall. enrotlar, val. enrollar). v. tr.
|| 1. m. Caragolar, entortolligar; cast. arrollar, enrollar. Mocador enrotllat al cap a manera de capsana, Verdaguer Exc. 44. La rulla cabellera en mil voltes enrolla, Llorente Versos, i, 58.
|| 2. Posar en cercle, formant rotlle (Bal.); cast. poner en corro, poner alrededor. «Si s'hi vol enrotlar, que s'hi enrotli». «Estarem enrotlats a's foc i ens escalfarem».
|| 3. Embolicar amb una cosa que envolta el cos; cast. envolver, arrebujar. Els dos pastors s'enrotllen en llurs mantes, Massó Croq. 97.
|| 4. Envoltar, circuir; cast. rodear. Com solen los aucells enrotlar lo musol, Alegre Transf. 67. En torn del túmul enrollat de siris de totas las cofrarias, Entrev. Eyv. 36. Vinticinch homes ab armes | ... | ne van enrotllar la casa, cançó pop. (ap. Milà Rom. 111). A sos palaus l'Altíssim veient posar escales, | de confusions enrotlla la torre del orgull, Atlàntida i.
    Fon.: ənruʎʎá (or.); anroʎʎá (occ.); anroʎáɾ (val.); ənroɫɫá (mall.); ənruɫɫá (men., eiv.).
    Etim.: derivat de rotlle.