DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENRUNAR v. tr.
|| 1. a) Enderrocar, derruir; cast. derrocar, arruinar. l s'ou, com si enrunassen mals genis ses entranyes, | de colps, esllavissades i enfondraments remor, Atlàntida v.—b) refl. Caure desfet en runes; cast. derrumbarse, arruinarse. Ciutats ja no s'hi enrunen ni boscos s'hi escabellen, Atlàntida viii. Nostres temples s'enrunen, Ruiz Poes. 57.
|| 2. Omplir de runa, pedreny, terra, etc. (or., occ., Maestr., Aín, Torís); cast. arramblar, enronar. Ja'n mana als criats que al pou fos tirada; | per voler de Deu, lo pou s'enrunave, cançó pop. (ap. Milà Rom. 24).
|| 3. Colgar de terra o de sorra (Tremp, Maestr., Maella, Mequinensa); cast. enterrar. «On tens la redola?—La tinc allí enrunada» (Morella).
|| 4. Obstruir amb runa (Maestr., Cast.); cast. cegar. «Si no lleves la brossa, enrunarà la canal».
    Fon.: ənruná (or.); anruná (occ., Maestr.); enrunáɾ (Val.); enruná (Maella).
    Sinòn.:— || 1, arruïnar, engrunar, enderrocar, esbucar, afonar, esfondrar;— || 2, reblir;— || 3, colgar;— || 4, embussar.
    Etim.: derivat de runa.