Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure ensabonar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ENSABONAR v. tr.
|| 1. Posar sabů; fregar o untar de sabů; cast. jabonar. Han costat de ensabonar e enterrar los cinch dits draps, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Fregue't ses mans com qui ensabonar-les-te, Roq. 24. S'asseu, l'ensabonan per afeytar-lo, Ignor. 43.
|| 2. Omplir de sabonera, d'escuma. La suhor que'ls ensabonava, Oller Vilaniu 15.
|| 3. fig. Fer compliments o elogis interessats; adular; cast. dar coba. Sempre a punt d'ensabonar a tothom que li pugui prestar un dia un servei, Puig Servitud 62.
††††Fon.:
ənsəβunŠ (pir-or., or., men., eiv.); ansaβonŠ (occ., Maestr.); ensaβonŠɾ (val.); ənsəβonŠ (mall.).
††††Etim.:
derivat de sabů.