DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSABONAR v. tr.
|| 1. Posar sabó; fregar o untar de sabó; cast. jabonar. Han costat de ensabonar e enterrar los cinch dits draps, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Fregue't ses mans com qui ensabonar-les-te, Roq. 24. S'asseu, l'ensabonan per afeytar-lo, Ignor. 43.
|| 2. Omplir de sabonera, d'escuma. La suhor que'ls ensabonava, Oller Vilaniu 15.
|| 3. fig. Fer compliments o elogis interessats; adular; cast. dar coba. Sempre a punt d'ensabonar a tothom que li pugui prestar un dia un servei, Puig Servitud 62.
    Fon.: ənsəβuná (pir-or., or., men., eiv.); ansaβoná (occ., Maestr.); ensaβonáɾ (val.); ənsəβoná (mall.).
    Etim.: derivat de sabó.