Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ensems
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSEMS (ant. escrit sovint ensemps). adv.
Juntament; al mateix temps; cast. juntamente, al mismo tiempo. Nós e nostra companya ensemps pujam el pug, Jaume I, Cròn. 26. Pus que vós sots... tan acabat de totes bonees, no és necessària cosa que altre Déu sia en ésser ab vós ensems, Llull Cont. 8, 4. La ymaginativa les porà representar ensemps o no ensemps a la potència racional, Llull Cont. 42, 16. Menjaren ensems en la taula dels tretze pobres, Llull Blanq. 1. Dels desús dits aygua e vin separadament o ensemps no tart de tastar, Ordin. Palat. 21. Lachesis e Antropos... se preseren a plorar e ensemps cessaren exercir lurs officis, Metge Somni iii. Per obs de trametre aquell ensemps ab altres, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). No volgué pus escoltar, ans ensems tots justats se n'anaren, Curial, i, 12. Ell ab ma mare | vixqué poch temps, | e may ensemps | los viu menjar, Spill 816. Car dos estrems | no poden may ligar ensemps, Somni J. Joan 1074. Com una espasa d'horror | l'amor ensemps y el temor | de Jesús los departí, Riber Sol ixent 35. Ensems que: al mateix temps que. Cavalcan ensemps qua són vanguts, Graal 3. La nostra amor de pare | torna més gran ensems que més avara | d'efusions, Alcover Poem. Bíbl. 92.
    Fon.:
ənséms (Barc.). És paraula inusitada en el llenguatge quotidià; és un arcaisme adoptat en la llengua literària moderna.
    Var. form.
(inadmissible): endesems. (Los privilegis de la una se comunicaran a la altra en desemps, Ordin. Univ. 1596, fol 72).
    Etim.:
del llatí *insemul, var. vulgar de insĭmul, mat. sign.