DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENSENDERAR v. tr.
Iniciar i donar el primer impuls a una cosa (Lluçanès, Solsona, Cardona, Ribes). «Ja tenim el pont fet; no em pensava que el féssim; el diputat ho va ensenderar tot». Ensenderant-se de nou la pedregada de confits, les dones s'amaguen, Scriptorium n.o 57.
Fon.: ənsəndəɾá (or.).
Etim.: derivat de sender.
2. ENSENDERAR v. tr.
Ficar el conill dins la sendera (Eiv.).
Etim.: derivat de sendera.