Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ensenyar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSENYAR v. tr.: cast. enseñar.
I. || 1. Indicar, senyalar (allò que cal fer, allà per on cal anar). Ara uos compare qui us ensenaue [sic] carera e us tornaue de mal a bé, doc. a. 1250 (Pujol Docs.). Com àngel ensenyant-li de Bètica el camí, Atlàntida v.
|| 2. Fer veure, donar a conèixer. Los errats són per defalliment de mostradors qui no'ls adoctrinen e no'ls ensenyen lo error en què són, Llull Cont. 352, 9. Ensenya'ls bé tes ribes i encontrades, Atlàntida x. Ell ens ensenyaria el Pallars mellor que ningú, Verdaguer Exc. 16.
|| 3. Mostrar; deixar veure; deixar conèixer. a) En sentit material: Per què us desguarnits e ensenyats les spatles despullades...?, Genebreda Cons. 222. El nas refilat com un bec d'aucell ensenyava els badius llargs, negres, badats, Víct. Cat., Ombr. 12. Ensenyar les ferradures: guitzar, engegar coces (Barcelona, ap. BDC, xxii, 128).—b) En sentit immaterial: Per quina rahó te delites tu en vestidures precioses? car en açò ensenyes poch seny, Genebreda Cons. 83. Com ell me veu | ... | ell me senyà | e m'ensenyà | cert gran voler, Spill 1312.
II. Comunicar coneixements teòrics o pràctics d'una ciència, d'una art, etc., donant-ne lliçons o explicacions. a) Amb la persona que rep l'ensenyament posada com a complement indirecte. Plàcia-us ensenyar a mi tant que per gràcia de Déu e per doctrina vostra hic sàpia e pusca endur a via saludable, Llull Gentil 60. Aprín bones custumes dels sauis e ensenya-ho a aquells qui no ho saben, Jahuda Cató, 170. Potser així t'ensenyaran de modos, Pons Com an., 91. Es capellà ensenya de lletra an es ninets, Roq. 34.—b) Amb la persona qui rep l'ensenyament posada com a complement directe. E ensenyà'l e adoctrinà'l com se degués captenir, Desclot Cròn., c. 168. Si tu has infants..., ensenya'ls e adoctrina'ls d'alcuna art, Jahuda Cató 75. Vench ab ell e sient ensenyaua'ls, Evang. Palau. Aquest falcó mayorment deu hom adoctrinar he ensenyar que no s'asiga, Flos medic. 129 vo. Ensenyant ses joves a ser bones mares de família, Ignor. 18.—c) refl. Instruir-se; adquirir coneixements. Medi eficàs de instruir-se y ensenyar-se en totas las scièntias, Ordin. Univ. 1629, fol 1. «De qui t'has ensenyat de fer això?» (val.).—d) absol. En la qual càthedra se ensenya desde Sancta Creu de Setembre, Ordin. Univ. 1638, fol 29. Una revista que entretengués y ensenyàs a un mateix temps, Roq. 47.
    Fon.:
ənsəɲá (pir-or., or., bal.); anseɲá (occ.); enseɲáɾ (val.).
    Sinòn.:
mostrar.
    Etim.:
del llatí insĭgnare, mat. sign. I.