Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ensenyorir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSENYORIR v. tr.
|| 1. Fer senyor; donar costums de senyor; cast. aseñorar. «Aquest fill vostre l'heu ensenyorit massa, i ara no vol fer gens de feina».
|| 2. refl. o intr. ant. Senyorejar, dominar; cast. señorear. La potència racional mor com lexa ensenyorir la potència sensitiva sobre si metexa, Llull Cont. 259, 11.
|| 3. refl. Fer-se senyor d'una cosa; apoderar-se'n, adquirir-ne el domini; cast. enseñorearse. «Dins lo teu jardí, garrida, | vaig sembrar planter d'amors, | i ara t'ets ensenyorida | d'es planter i ses llavors» (cançó pop. Mall.). Dos prínceps se són ensenyorits de la dita ciutat, Genebreda Cons. 204. Ells se són ensenyorits de aquest camp, Lacavalleria Gazoph. La fosca s'anava ensenyorint d'aquella cuynassa, Oller Fig. pais. 13.
    Fon.:
ənsəɲuɾí (Barc.); enseɲoɾíɾ (Val.); ənsəɲoɾí (Palma).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de senyor.