DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENSEUAR v. tr.
|| 1. Untar de sèu; cast. ensebar, engrasar. Compre sseu per enssevar l'arquet, doc. a. 1415 (Rev. Cat. ii, 335). Pres lo cap de la corda e liguà'l al cap de la gúmena e va-lo molt bé enseuar, Tirant, c. 92. Se fan parats | ben ensevats | per fer varar, Spill 5587. Estava de quatre grapes davant del gussi, enseuant els pals, Ruyra Pinya, i, 20.
|| 2. fig. Lloar excessivament i en presència del lloat; adular (Empordà); cast. dar coba.
Fon.: ənsəwá (or., bal.); ansewá (occ.).
Etim.: derivat de sèu.