DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSIBORNAR v. tr.
Induir hàbilment i enganyosa a fer quelcom; cast. embaucar, conquistar. El traginer, que no havia tractat mai amb estudiants, se deixà ensibornar, Verdaguer Rond. 89. Que 's pensa que só com aquestes bledes que es dexen ensibornar ab quatre magarrufes?, Vilanova Obres, xi, 136.
    Fon.: ənsiβuɾná (or.); ənʃiβuɾná (ross.).
    Etim.: deformació vulgar de subornar.