DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSINISTRAR (i sa var. ensinestrar). v. tr.
|| 1. Ensenyar d'obrar, de fer una cosa; comunicar habilitat (or., occ., Maestr.); cast. adiestrar. «Quan vaig tenir ensinistrada la minyona, se me'n va anar». Coneixent lo que valia el seu cor, l'ensinistravan de cosas que ell no sabia: d'enrahonar castellà y casi bé francès, Genís Julita 121. Roosevelt va concebre la idea d'ensinistrar els seus connacionals per a l'imperialisme, Carner Bonh. 18. De tocar el piano i de pintar n'estic força ensinistrada, Ruyra Pinya, ii, 10.
|| 2. Disposar una cosa així com cal per a fer-ne ús (mall.). En Ros... junyí el parey, ensinestrà l'arada a ús y costum de bon pareyer, S. Galmés (Jocs Fl. 1908, 101).
    Fon.: ənsinistɾá, ənsinəstɾá (or., mall.); ansinistɾá, ansinestɾá (occ., Maestr.).
    Etim.: sembla derivat de sinistra o sinestra, ‘mà esquerra’; seria curiosa la contraposició etimològica d'ensinistrar amb el seu corresponent castellà adiestrar, que ve de diestra ‘mà dreta’. Però segurament l'origen d'ensinistrar no té res a veure amb sinistra; segons Spitzer Kat. Etym. 21, ve d'un creuament del llatí insignare i addextrare.