DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSOPIR v. tr.
|| 1. Posar en un estat de mig adormiment, d'espessor de cap, en què un no s'adona ben bé de les sensacions ni de les idees; cast. amodorrar. «El sol queia de ple i ens ensopia». «El malalt ha tornat a ensopir-se». L'amor que el teu cor agensa | tes potències fa ensopir, Aguiló Fochs foll. 18. Evocà en son cor el greu succés d'aquell dia i tot ell s'ensopí, Pons Llar 88. En Lluis... comprenent son estat, s'ensopia de nou, Pons Auca 207.
|| 2. fig. Posar en un estat d'inacció. «El plet s'ha ensopit»: s'ha sobressegut (Muntanya, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: ənsupí (or., men.); ansopí (occ.); ənsopí (mall.).
    Etim.: del llatí assopīre, mat. sign. || 1.