DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSORDIR v. tr.
Fer tornar sord; cast. ensordecer. Ensordixen les orelles ab sos crits els fematers, Badenes Cants Rib. 131.
|| refl. Tornar sord; cast. ensordecerse. Ses orelles se comensen a ensordir e no oen, Llull Cont. 145, 28. Tota lahor s'ensordeix en la bocha pròpria de cascú, Mascó Regl. Am. 12.
    Fon.: ənsuɾðí (Barc.); ensoɾðíɾ (Val.); ənsoɾðí (Palma).
    Etim.: derivat de sord.