Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ensorrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSORRAR v. tr.
|| 1. Enfonsar dins la sorra, i per ext., dins la terra o altra matèria mancada de solidesa; cast. encallar, hundir. La nau se ensorrà: la nau se encallà dins la sorra. Lacavalleria Gazoph. Son vaxell que cap maror ensorra, Verdaguer Montseny 46. Home que en l'arena de vora mar s'ensorra trayent ja sols lo cap, Canigó vi. Un pescador vell que tot esmicolant i ensorrant el grumeig, vigilava dues canyes que acabava de parar, Ruyra Pinya, i, 68. Ensorrar un arbre, una planta: posar-li molta terra acostada a la soca (Tortosa). Ensorrar terres: millorar-les posant-hi sorra (Voc. Agr.).
|| 2. Enfonsar, derruir; cast. hundir. Aixís l'Angel espera que el puig més alt s'ensorre, Atlàntida ix. Vol ensorrar lo temple. Guimerà Jes. Naz. 83.
|| 3. fig. Enfonsar (moralment, econòmicament, etc.); cast. hundir. «Amb quatre paraules ha ensorrat tots els meus arguments». «Els partits de l'oposició tracten d'ensorrar el Govern».
    Fon.:
ənsurá (or.); ansorá (occ.).
    Etim.:
derivat de sorra.