DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENSUPERBIR v. tr.
Fer superb; cast. ensoberbecer.
|| refl. Tornar superb; cast. ensoberbecerse. No't vulles ensuperbir de la victòria, Villena Vita Chr., c. 23. Tens a glòria gran hauer comesos aquells pecats e no te'n penits, ans ensuperbint-te te glorieges en ells, Curial, iii, 14. No tement | son manament, | ensuperbida | perdé la vida, Spill 13249.
    Fon.: ənsupəɾβí (Barc., Palma); ensupeɾβíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de superb.