DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTES, -ESA adj.: cast. entendido.
|| 1. part. pass. de entendre. Ben entès: condició entesa i acceptada prèviament. Amb aquex instrument venia jo a berlina per nou sous y és ben entès de devallar a cada pujada, Roq. 11. Ab lo ben entès, que tinch emparaulats los balls de quadro, Vilanova Obres, xi, 12. Mal entès: entès malament, en sentit diferent del vertader. Contra aquesta mal entesa llibertat y desenfreïment, Ignor. 1.
|| 2. Que entén; intel·ligent (en un ram de coneixements determinat). Vosaltres cauallers entesos en honor y en les armes, Tirant, c. 76. Als poch entesos | ... | los vull escriure | est doctrinal, Spill 232. Yo só poch entès en aquestes matèries, Lacavalleria Gazoph. Però homos entesos mos han dit que no va ser altra cosa, Roq. 5. Donar-se per entès: respondre congruentment, demostrar haver entès allò que es demana.
    Refr.
—«No hi ha paraula ben dita que no sia mal entesa».
    Fon.: əntέs (or., Maó); antés (occ., val.); əntə́s (mall., Ciutadella, eiv.).
    Etim.: del llatí vulgar *intēnsu, var. de intentum, part. pass. de intendĕre, ‘entendre’.