DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTABANAR v. tr.
|| 1. Impedir la respiració i torbar el cap una olor, fum, vapor, etc. (Mall., Men.); cast. asfixiar, encalabrinar, marear. Dexan anar un baf que entabana an es que en passan, Ignor. 59. Aquella fumassa dexa ses beyes com entabanades, Aurora 228.
|| 2. Omplir el cap d'il·lusions, d'idees agradables però falses; enganyar amb bones paraules (or., occ., bal.); cast. llenar la cabeza de humo, engatusar, embaucar. Com és que m'entabanes així, si saps que no'ns podem apariar?, Massó Croq. 68. El paludisme lírich que jo creya | contagi mitjornench, també entabana | pobles de ronyó clos, J. Alcover (Jocs Fl. 1909, pàg. 47). Sé la cançó de l'oblit | que entabana l'esperit, Oliver Obres, i, 80. No sé com redimontri m'he deixat entabanar, Ruyra Pinya, ii, 41. Si'l seductor sabia entabanar a n'aquella dona fins al punt de fer-ne la seua concubina, Oller Pilar Prim, 294.
    Fon.: əntəβəná (or., bal.); antaβaná (occ.).
    Etim.: derivat de tabà. El significat originari de entabanar devia esser ‘tancar dins un tabà’.