DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTABUIXAR o ENTABUTXAR v. tr.
Torbar el cap per l'acció d'un baf, fum, soroll, cop violent o altra cosa (Cardona, Solsona, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Ribera del Xúquer); cast. marear, asfixiar, encalabrinar, desvanecer. Una manera de riure i de mirar que deixava a hom entabuixat, Bol. Dim. 136.
    Fon.: antaβuјʃá (Benassal); antaβuјʃáɾ (Cast., Val.); əntəβuʧá (Solsona, Cardona); antaβuʧá (Tortosa, Morella).
    Etim.: var. de atabuixar.