Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  entallar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTALLAR v. tr.
|| 1. Obrar una matèria fent-hi una figura amb incisions o talls, donant-li relleu; cast. entallar, tallar. Image d'ome pintada en paret o entallada en pera, Llull Cont. 120, 3. Com pot esser que'ls pintors pinten ni diboxen ni entallen nulla autra pintura sinó creus. Llull Cont. 120, 26. Havia un crucifici entallat e embutit molt noblement, Llull Blanq. 84. Dues taules de pedra scrites de cascuna part en testimoni e fetes de la obra de Déu com la scriptura era entallada, Serra Gèn. 84. Especialment: a) En la indústria monedera, marcar de relleu en el motlle la figura que havia de gravar-se en la moneda. Cada vegada que entalle ferres per lo obratge de la dita moneda, doc. a. 1409 (Arx. Cor. Ar., reg. 2626). Los punchons de les letres de entallar, doc. a. 1459 (BDC, xxiv, 123). Aprés que haurà entallats los ferros de amonadar, doc. mall. segle XIV (BSAL, xxiii, 70).—b) Obrir una entalla en un arbre o roda.
|| 2. Muntar una peça de vestir damunt la mateixa persona que ha de portar-la (Empordà). Ajustar una peça de vestir a la forma del cos que ha de portar-la (Men.). «Aquest senyor duu una americana molt entallada».
    Fon.:
əntəʎá (or., bal.).
    Etim.:
compost de tallar amb el prefix en-.