DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTATXONAR v. tr.
|| 1. Clavar i subjectar amb tatxes (or., occ.); cast. embrocar, clavar. Banchs de respatller guarnits de vaqueta de Moscòvia y entatxonats de tatxes doradas, Canyelles Descr. 120.
|| 2. Aficar dins una cavitat estreta, encabir per força (or.); cast. embutir. Tot aquell farrigo-farrago, embullat, entatxonat en la cofurna, Pons Auca 12. La Custòdia, aquí trepitjo an aquest, allí m'arrapo ab l'altre, ja me la teniu enquibida y entatxonada a la tartana, Girbal Pere Llarch, 291. a) fig. La seva mare li havia ben entatxonat al cervell la seva màxima: «les dones fan com els homes, totes són igol», Girbal Pere Llarch, 10. Deia molts «lo qual» i «verbigràcia», i lo pitjor era que els entatxonava en el discurs tant si venien a tomb com si no hi venien, Ruyra Pinya, i, 52.
|| 3. Omplir atapidament una cavitat; cast. rellenar. Alguns duien els plecs de la roba entatxonats de terra, Ruyra Pinya, i, 108.
|| 4. Fer talls i forats a la carn que s'ha de rostir i omplir-los de tallets de carnsalada i altres ingredients per fer-la més saborosa (Empordà); cast. mechar.
|| 5. Atapeir en general; cast. amazacotar, apelmazar. «La terra, quan hi ha temps que no ha plogut i que no s'ha treballat, és molt entatxonada» (Llofriu).
    Fon.: əntəʧuná (or.); antaʧoná (occ.).
    Etim.: derivat de tatxa, amb el sufix intensiu -ó.