DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENTAULAR v. tr.
|| 1. Compondre o revestir de taules o posts, de peces de fusta de certa amplada; cast. entablar. Uxer... davall entaulat de popa a proa, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). Lo buch de la galiota embanquada e entaulada de sota, doc. a. 1433 (Arx. del Patriarca, Val.).
|| 2. Cairejar una soca o branca, amb una serra, destral o altra eina tallant, per fer-ne bigues o posts (Mall.); cast. desbastar.
|| 3. Fer badiguers o gàbies de fusta (Alt Urgell).
|| 4. Canviar o afegir un tros de taula en el buc d'una embarcació (Costes de Llevant i de Ponent).
|| 5. Aplanar i esclafar la terra de conreu passant-hi una post o biga tirada per un animal (Tortosa, val.); cast. atablar.
|| 6. Asseure a la taula; refl., Asseure's a la taula, especialment per menjar (pir-or., or., occ.). He sentit unes fragàncies de flicandó..., de bona gana m'hi entaularia, Vilanova Obres, iv, 165. Els maynatges y'ls criats s'hi van entaular per sopar, Caseponce Contes Vallesp. 170.
|| 7. Iniciar un joc d'escacs, de dames o altres similars, disposant ordenadament les peces en el tauler; cast. entablar. Pus Déus lo joch entaula, no pendràs lo pijor, Guillem de Cervera, 109. Guilmoradech... aprengué lo dit joch: primerament com s'entaula ne com se jogava ab lo rey e orfils, cavallers e pehons e rochs, Scachs 10.
|| 8. Preparar un conjunt de coses disposant-les per a una operació o per a un fi qualsevol (Empordà, Menorca); cast. preparar, aparejar, entablar.
|| 9. Iniciar una cosa; començar a fer o dir; cast. entablar. Als 9 juriol de 1774 se entaulà pediment de part, doc. a. 1774 (Segura HSC 294). Roman, donchs, entaulada y establerta com un fet evident la coneixença y mútua relació..., Obrador Arq. lit. 23. Entaular conversa, un diàleg, una discussió, un festeig, etc.: iniciar-lo. Cinch minuts aprés la Pepa y en Lluís entaulavan el següent diàlech, Pons Auca 225. Dissimulava sas emocions tot entaulant conversa ab sa mare, ibid. 18. Com han beneït, s'entaula | viva conversa, Costa Agre terra 19. Al seu costat ella s'esqueya | y girant-se ell rodó, li deya | ... lo festeig entaulant, Verdaguer Jov. 205. Entaular messions, entaular diners: apostar, jugar (Mall.). La Roqueta entaulava messions a favor des bots de Porto-Pi, Roq. 34. Entaular-se el vent: fixar-se un vent determinat, anar bufant (Barc.).
|| 10. Entaular un porc, un xai, etc.: fer matar un d'aquests animals i vendre'l al detall, encara que el venedor no sigui carnisser, sinó un propietari particular (Llofriu).
|| 11. Cansar de taules, de parlar-ne, de manejar-ne, etc. (bal.). «Sempre parlau de taules; ja m'heu entaulat!»
Fon.: əntəwlá (or., bal.); antawlá (occ.); entawláɾ (val.).