DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENTAULAT, -ADA m. i f.
Persona asseguda a la taula, especialment per menjar (or., occ.). Era més segur trobar-lo allí, entaulat amb les cartes als dits, Pous Empord. 109. Devíem esser una vintena d'entaulats, ibid. 135.
    Fon.: əntəwlát (or.); antawlát (occ.).

2. ENTAULAT m.
|| 1. Conjunt de taules o posts; objecte compost de posts juxtaposades; cast. tablado, tablazón. Especialment: a) Empostissat; pis fet de posts (val.).—b) Cadafal de fustes per a representacions teatrals, concerts, balls o altres espectacles. Y'm fan muntar, joyosos, al entaulat festiu, Llorente Versos, i, 10. Sobre un entaulat que alsen en la plaça, Martí G., Tip. Mod. i, 52.—c) Postissada que tapa la boca del trull i damunt la qual es tiren els raïms que s'han de trepitjar (Calasseit).—d) Postissada del carro (val.).
|| 2. Conjunt de persones assegudes en taula per menjar. «Era un entaulat de cinquanta persones» (Aguiló Dicc.).
    Fon.: əntəwlát (or.); antawlát (val.).