ENTEBEIR v. tr. Fer tornar teb; cast. entibiar. La calor ofega | ... | s'ensopeix la vida | i és entebeïda | l'aigua de la mar, Salvà Retorn 121. Fon.: əntəβəí (or., bal.). Sinòn.: entebiar, estebejar. Etim.: derivat de teb, o tal vegada de la forma arcaica tèbeu.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.