DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENTENIMENT m.
|| 1. Facultat de comprendre, de discernir, de raonar; cast. entendimiento. Home en quant ha més de seny e d'enteniment que fembra, Llull Cavall. 7. La ànima humana per l'enteniment possible ella sia coneixedora y receptiva de tots los contraris, Metge Somni i. Aytant com és l'entaniment pus clar, | és gran delit lo que per ell se pren, Auzias March iv. Un home de corona rasa... de molt gentil enteniment hi singular, Somni J. Joan 364. Quant encara ets enteniments no estavan tan uberts, Ignor. 17.
|| 2. ant. Intenció. Mester és que acabets tot lo vostre enteniment e que no partescats d'aquí tro que'l loch sia vostre, Jaume I, Cròn. 43. L'ome qui parla ab sofismes, sotsfug a son aversari d'un enteniment en altre, Llull Cont. 158. Lo dit infant no's volch mudar de son enteniment, Pere IV, Cròn. 33. Si visites fembres per mal enteniment, Eximenis Conf. 24.
Loc.—a) Perdre l'enteniment, o Trabucar l'enteniment, o Beure's l'enteniment: tornar boig, perdre l'ús de la raó. Ell ha perdut lo enteniment, ell ha tornat boig, Lacavalleria Gazoph. Calla, poca solta; talment sembla que t'hagis begut l'enteniment, Vilanova Obres, iv, 35.—b) Fer bullir l'enteniment: fer destralejar, treure de polleguera.—c) Tenir un enteniment que es pot tallar: esser molt grosser d'intel·ligència.—d) Tenir un enteniment que vola: tenir-lo molt agut, esser molt intel·ligent. Pera alabar a algú de gran discurs, dihuen que té un enteniment que li vola; qui ha vist volar enteniments?, Rond. de R. Val. 6.—e) Tenir enteniment de Francina, que tot quant sap endevina: esser curt d'enteniment (Mall.).
Refr.—a) «L'enteniment és la millor eina de la casa».—b) «Déu ens guardi l'enteniment més que la vida».—c) «Qui diu que té enteniment, més que un altre és innocent».—d) «Ventre ple, enteniment gros» (Mallorca).
Fon.: əntənimén (or., eiv.); antenimén (occ.); antenimént (val.); əntənimént (mall., men.).
Intens.: entenimentàs; entenimentet.
Etim.: derivat de entendre.