DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTERC, -ERCA adj.
|| 1. Enravenat, inflexible (or., occ.); cast. tieso. Tinguí la via rectament | vers mon alberch | hon me veren star enterch | per malaltia, Coll. dames 1088. Planxades y enterques com si fossen de fuyola, Vilanova Obres, ix, 72.
|| 2. fig. Indòcil, mal de dominar o de persuadir (or., occ., val., eiv.); cast. duro, terco. «Aquest al·lot no és creient: és molt enterc» (Eiv.). Com un gran príncep veés un gran cavaller de son regne maliciós, e mal graciós, e enterch, e tot rústech e pagesívol, Eximenis, Terç, c. 110. Mas la gent enterca | per molt prest matar-uos gens no us detengué, Passi cobles 113. Li demostreu... la causa que fa fer ma volentat enterqua, Corella 430. Hi si's casa ab altri, se fa tan enterca, | que moltes vegades renyina y alterca, Viudes donz. 291. Asta aquell punt estigué Eufracieta enterca y forta com un bronce, Rond. de R. Val. 55. L'Elvira, aquella noya tan enterca, imprudent y animosa, Oller Pilar Prim, 296.
    Fon.: əntέɾk (or., eiv.); antέɾk (occ., val.).
    Etim.: la mateixa del cast. terco, arag. tierco, gascó terc (cfr. Rohlfs Gasc. § 225).