Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enterrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTERRAR v. tr.: cast. enterrar.
|| 1. Cobrir de terra; posar sota terra. Han costat de ensabonar e enterrar los dits cinch draps, doc. d'un paraire, a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Hi ha les ruines del convent de Santa Eulària; la gent del país creu que hi ha enterrades grans galeries i sobre tot grans tresors, Verdaguer Exc. 40. Enterrar la pila (Empordà), la sitja (Mall.): cobrir-la d'una capa de terra humida per evitar que la llenya se cremi massa. Enterrar el formiguer: tapar-lo de terra mentres s'està cremant, perquè no s'esbravi (Falset, Sta. Col. de Q.). Enterrar el paller: cobrir-li el caramull amb una capa de terra per evitar que la pluja el penetri (Sta. Col. de Q.).
|| 2. Depositar dins el sepulcre. Ont estan enterrats mos avis maternals, doc. segle XVI (Miret Templers 579). Al matí havien enterrat an en Jaume, Massó Croq. 149.
|| 3. fig. Veure morir; sobreviure. Es qui enterra un tio acomodat, aquest balla d'alegria, Ignor. 33. S'hi enyorava, s'hi fonia, a Barcelona; l'hi enterrarien, com ell deia, Pons Com an., 60.
|| 4. fig. Retirar completament de la vida de relació. Tanco la barraca, m'enterro en mon quarto per apartar-me d'una família que no és la meva, Vilanova Obres, iv, 147. Enterrar-se en vida: recloure's i defugir el tracte amb la gent.
|| 5. Enterrar la sardina: funció grotesca, simulacre d'un enterrament, amb què es sol celebrar l'acabament del Carnestoltes.
    Loc.

Un o altre enterrarà a l'últim: es diu per significar el propòsit de continuar la lluita fins a yèncer o sucumbir (Penedès).
    Fon.:
əntərá (or., bal.); anterá (occ.); enteráɾ (val.).
    Var. form.
ant.: interrar.
    Sinòn.:
soterrar, sepultar, sebollir.
    Etim.:
derivat de terra,