DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENTOLLAR v. tr.
|| 1. Aturar l'aigua formant toll (or., occ.); cast. encharcar. Se necessita que no sempre corri lo riu, sinó que alguna vegada s'entolli a fi de que fassa solatge, Torras i Bages, Cartes, 95.
|| 2. Omplir d'aigua entollada (or., occ.); cast. anegar, inundar. «L'horta s'entolla de tant que ha plogut».
|| 3. Posar dins un toll, dins un clot d'aigua i fang (or., occ.); cast. encenagar. Els guàrdies..., entollant-se en bassals de fang espès i llepiçós, arribaren sota el porxet, Víct. Cat., Ombr. 22. a) fig. Jo en lo bordell mes plomes entollava, Guimerà Poes. 82.
    Fon.: əntuʎá (or.); antoʎá (occ.).
    Etim.: derivat de toll.

2. ENTOLLAR v. tr.
Unir dues peces de fusta, de corda, de ferro, etc., per llurs caps, per fer-ne una sola peça de la llargada de totes dues; cast. empalmar. En Brianet prengué el regle y l'entollà a la canya, Víct. Cat., Cayres 114. Rebaté el xicot... l'entollà amb una corda, lligant-lo i relligant-lo, amb estrebades de ràbia, Ruyra Pinya, ii, 117.
    Fon.: əntuʎá (or., men.); antoʎá (occ.); antuʎáɾ (val.); əntoʎá, əntuʎá (mall.).