DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENTORN prep. i subst. m.: cast. alrededor.
I. prep.
|| 1. Al voltant; en l'espai que hi ha al volt d'una cosa. a) Amb el complement sense preposició: Una lega entorn la dita vila de Perpenyà, doc. a. 1275 (RLR, iv, 358). Herba fresca és entorn la fontana, Llull Blanq. 48. Qui contínuament stiguessen entorn los enemichs, Pere IV, Cròn. 46. Y entorn los desús dits havia molts falcons, Metge Somni i.—b) Amb el complement introduït per la preposició de (construcció normal en la llengua moderna): Entorn del dit segell és scrit, Consolat, c. 5. Posaren-li siti entorn de la ciutat, Tirant, c. 5. Altres armats | defora'l clos | entorn del fos | de jorn guardaven, Spill 7084. Ordenà tota aquella multitut que stiguessen entorn de la excel·lent Senyora, Villena Vita Chr., c. 65. Tot entorn de l'entrada, assegudes en cadires, una dotzena de dones s'estaven en positures recullides, Víct. Cat., Ombr. 9.—c) Amb el complement representat per un possessiu: No avesant-se a mirar sinó entorn seu y cap endavant, Obrador Arq. lit. 22.—d) Amb el complement en datiu: Vós vehets que lo cel és mouible e va entorn dia e nit a la terra, Llull Gentil 19. Aquests falcons, astors e cans que'm veus anar entorn, criden e udolen agrement, Metge Somni ii. Necessari és a aquells qui entorn lur són que la dita mosca o altre prenguen o maten davant elles, Metge Somni iii. Dient als qui li estaven entorn, Isop Faules 13.—e) Amb complement representat per la partícula hi: Bé se pogren tenir amb los castells que hi són entorn, Muntaner Cròn., c. 126.—f) absol., sense complement exprés: Una gresala gran ab ansetas entorn, Inv. Pellisso. Dels vells no la volen, que posen-se entorn, contant-los rondalles, Proc. olives 2170. Que entorn tothom li feia mitja rialla, Maragall Enllà 18.—g) absol. i repetit intensivament: Una tovallola brodada d'aur e de seda, la qual no és acabada de brodar e solament és feta la cerqua entorn entorn, doc. a. 1430 (ap. Aguiló Dicc.). Mès les torrades en lo plat entorn entorn, de aquesta manera, Robert Coch, 14.—h) En locucions especials: Anar entorn a qualcú: estar-li a prop i seguir-lo allà on va, per demanar-li coses, tenir-ne esment, importunar-lo, fer-li la bona, etc. Anar el cap entorn, a algú: produir-se-li rodaments de cap. No són en algun loch alt que lo cap los va entorn e lo serveyll los roda, Corbatxo 41. Anar engir e entorn: (ant.) anar d'aci d'allà. Apulo, acompanyat de gran cavaleria, lo qual va engir e entorn, de la dreta part a la sinestra, Scip. e An. 62.
|| 2. A la vora (indicant quantitat aproximada, temps aproximat). Creem que estiguem en aquel siti nós entorn de dos mesos, Jaume I, Cròn. 16. No ha poguda cobrar sinó entorn de IV mil CC franchs, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 170). Per un infant poch de VII anys o aquèn entorn, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 230). Un divendres, entorn mitja nit, me vench gran desig de dormir, Metge Somni i. En lo diumenge, entorn hora de vespres, doc. a. 1402 (Roca Medic. 48). Dos mesos són passats o entorn que en lo dit castell no és venguda o atesa gens d'aygua, Codi Çagarriga 110.
II. m.
|| 1. A l'entorn (ant. també en l'entorn): loc. prep. equivalent en construcció i significats a la simple preposició entorn. Les gents del dit rey de Castella anaven-nos en l'entorn, Pere IV, Cròn. 375. Per les finestres e per los terrats posen draps al entorn, Tirant, c. 14. Déu lo Pare assentat en cadira ab deu stels al entorn, doc. a. 1549 (BSAL, viii, 328). Lo toro convé guardar per les vaques, les quals fareu torir al entorn del mes de maig, Agustí Secr. 166. Y fugitives al meu entorn dansaren del cel les hores, Atlàntida vii. Gira ets uis a son entorn, Alcover Cont. 42. Els homes voltaven al entorn del quintar de pedra, Rosselló Many. 31. Perceben, a l'entorn, mòbils reflexos | de les disperses legions, Alcover Poem. Bíbl. 62.
|| 2. Contorn; part que limita el perfil o perímetre d'una cosa. Quortines de fustani leonat als entorns, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 43). Un tàlam de pintura verda ab los entorns de domàs carmesí, doc. a. 1578 (Est. Univ. viii, 426). Uns entorns de tela que rodan la cambra ab pinturas de diversas colors, doc. a. 1604 (BSAL, xxii, 227). Si per lo entorn del graner lo rebateu, Agustí Secr. 81. Dau-me la fadrina de més bells entorns, Caimari Edif. 58. Especialment: a) Sòcol, fris en la part inferior de les parets (Cullera); cast. zócalo. «Ham pintat l'entornet de blau».—b) Paratge pròxim a un poble o a un altre indret. És lo més trist d'ets entorns de Palma, Roq. 35. Vingueren a cobrir-les miserables bosquetayres del entorn, Oller Fig. pais. 86. Tant poca se'n troba d'aigua pels entorns, Rosselló Many. 57.
    Loc.
—Fer els entorns a qualcú: fer-li la bona, anar-li davant i darrera per obtenir-ne qualque cosa (Mall.). «S'estimat me fa ets entorns | per aquí davant qui passa. | Tonto, que et penses que faça | pregàries a Déu que torns?» (cançó pop. mall.).
    Fon.: əntóɾn (or., bal.); entóɾn (occ., val.).
    Etim.: del llatí vulgar in tōrno, ‘al voltant’, format damunt el verb tornare ‘voltar’.